El futbol serà sempre del poble pel poble

El futbol serà sempre del poble pel poble (2.7.21)

El passat 23 de maig van finalitzar la majoria de les grans lligues europees, entre les quals, es trobaven la Serie A, la Premiership, la Ligue 1, LaLiga i Primeira Liga. La particularitat que tenen aquestes lligues és que cap d’elles ha tingut el seu campió habitual: la lliga italiana la va guanyar l’Inter de Milán, el qual, va trencar l’hegemonia de 9 anys seguits guanyada per l’imbatible Juventus de Turín. A Escòcia, els Rangers FC van tornar a guanyar el campionat després d’una dècada per oblidar. A França, Lille OSC, va guanyar la lliga després de 10 anys, dels quals 7 havia estat guanyada pel París Saint-Germain. A Espanya, l’Atlético de Madrid va tornar a guanyar el títol després de set anys d’imbatibilitat entre Barça i Real Madrid. A la lliga portuguesa l’Sporting de Lisboa va guanyar la lliga després de 20 anys, igual que que a Espanya, se la disputaven entre el Porto i Benfica.

Al País Valencià hi ha un poble a la Plana Baixa que es diu Vila-real. Actualment, suma 51.293 habitants, és a 7 kms de Castelló de la Plana, capital de la província. Aquest municipi acaba de ser reconegut arreu d’Europa. El seu equip de futbol acaba de guanyar la lliga europea. Ho ha fet contra un conjunt de la Superlliga, el Manchester United. Aquest equip té un pressupost de 580,4 milions d’euros. Per la seva part, el Vila-real disposa d’un de 117,2 milions d’euros. Els anglesos compten amb un grup inversor americà mentre que els valencians ho fan amb un de la terra, en Fernando Roig, un empresari que ha aconseguit fer viable un projecte, tant en matèria econòmica com esportiva, en un equip que estava destinat a jugar a la preferent valenciana, ara ho fa, i crec que serà durant molt temps, entre els millors, no solament de l’estat sinó també d’Europa.

A la Premier League, el Tottenham, conjunt que té un pressupost de 178,2 milions d’euros, jugarà la Conference League. És un dels conjunts fundadors de la Superlliga europea, aquesta que es vol carregar la meritocràcia que li ha atorgat la tercera categoria de futbol europeu. Aquest club de la ciutat de Londres, ha guanyat un únic títol en els últims 30 anys, la copa de la lliga i en fa 60 que no guanya la lliga.

Com també els Spurs, l’equip amb el segon pressupost més baix de la Bundesliga, també jugarà a Europa. És l’Union Berlin. Ho farà després de 20 anys. Aquest singular club, el 2004 va patir una forta crisi, la qual va ser salvada pels seus socis i aficionats; els mateixos que, 4 anys després van remodelar l’estadi del club en 300 dies. Tot això sense veure un sol euro de retorn, per simple amor al futbol i al club, cosa que no es compleix al Tottenham, que, deixant a l’afició a part, només busca un benefici econòmic al club en tot això. Qüestió de valors.

El PFC Sochi, de la lliga russa; el Paide Linnameeskond, de la lliga d’Estònia; l’FC Struga, de la lliga de Macedònia del Nord; l’Stinful Gheorghe de la lliga moldava; l’FK Podgorica i l’FK Dečić Tuzi, de la lliga de Montenegro; el Vålerenga Fotball, de la lliga de Noruega i el Raków Częstochowa de la lliga polonesa. Tots aquests clubs tenen el denominador comú que jugaran a Europa per primera vegada, això no seria possible si és treies la meritocràcia d’un lloc que seria impossible d’entendre sense meritocràcia, l’esport, en aquest cas el futbol.

La Superlliga d’en Florentino Pérez no esborra del tot la meritocràcia, ja que, al final de temporada hi hauria un guanyador i un perdedor; el problema és que, per accedir a aquesta lliga, o tens diners o no entres i en Florentino el que vol fer és eliminar aquesta meritocràcia pels diners i si no n’hi hagués tots els clubs anteriorment mencionats, no podrien jugar mai a Europa.

Econòmicament seria interessant tenir les lligues tancades, a l’estil Nord-Americà, però perdríem, no solament la meritocràcia, sinó els motius que tenim per jugar: per la nostra gent, pels nostres aficionats i aficionades. Per la que hauria de ser la base de tot projecte esportiu.