Cerdanyola FC vs UE Sant Andreu “El Lideratge”

Cerdanyola FC vs UE Sant Andreu “El Lideratge” (22.12.20)

Aquesta és la meva primera cobertura en el món del futbol. Avui us explico la inoblidable experiència en un partit que no destaca precisament perquè el lideratge estigui en joc, sinó per la falta de públic a les grades del camp de futbol “Les Fontetes”. 

Pel que fa als equips, el Cerdanyola FC, club sorgit de la unió dels cinc grans clubs de futbol existents fins aleshores a la ciutat vallesana, té molt poca història ja que existeix des de fa 16 anys. L’avalen set anys a Tercera División i quatre a Primera Catalana. En quant al club visitant, necessitaríem diversos reportatges per explicar aquest gran club de barri, compromès amb el futbol com a eina social (un exemple en seria el logotip de Proactiva Open Arms, (ONG catalana destinada a salvar vides humanes al mar). L’avalen onze temporades a Segunda División, setze a la Segunda B, trenta vuit a Tercera División, i trenta cinc anys a categories regionals. 

Arribant mitja hora abans, em trobo un petit grup de persones xerrant a les portes del camp, reduït, de no més de 10 persones, però molt animat, això si. A l’entrada ja m’esperen per prendrem la temperatura, tot complint amb les mesures sanitàries pertinents. Acte seguit, em dirigeixo a la zona de les grades, tot observant el camp. De cop, torno a sentir aquella sensació de tornar a viure un partit en carn i os, com si tornés d’un llarg viatge a casa. Per dintre, m’adono de la importància que tenia per mi viure aquesta experiència. Després, però, em giro cap a la grada i la veig gairebé buida, dic gairebé perquè els pocs llocs que estan ocupats són per periodistes, actiu vital en aquests moments ja que són la cara i ulls pels aficionats que, malauradament estan a la distància. Després, un xic nerviós, em guio fins arribar a una de les localitats de l’estadi. Ja allà, trec la càmera i la llibreta per cobrir el partit. 

Centrant-nos en el partit, tenim el lideratge en joc, amb un Cerdanyola imbatut fins al moment, contra un Sant Andreu motivat, i és que els quadribarrats vénen de guanyar a casa contra el Granollers. Ara, però, han de jugar a on de moment ningú ha pogut tornar amb les mans plenes, al camp de futbol “Les Fontetes”. 

El matx començava amb clares ocasions pels dos conjunts. Per part dels locals, ho intentaven Javi López i Nils Puchades amb xuts que no trobaven porteria, mentre que per part del Sant Andreu ho provava Baquero que obligava a intervenir a Manu Martín. Poc després, Yaya la rematava per sobre del travesser a la sortida d’un córner. El Sant Andreu ha perseguit i ha trobat el camí del gol gràcies a la connexió entre Kuku i Serramitjà. El ‘9’ ha caigut a la dreta i ha posat una centrada per Serramitjà, que ha definit al primer toc en el minut 22’ de la primera part. Això ha provocat que els locals anessin a l’atac, que poc ha servit, ja que cinc minuts més tard, Kilian ha centrat una falta lateral i Alberto, en l’intent de refusar-la, ha introduït la pilota a la xarxa local. Això ha sentat com una gerra d’aigua freda al conjunt verd. Amb ocasions, però sense molta efectivitat arribàvem a la mitja part del partit. 

Ha estat en aquest moment quan he aprofitat per fer un petit tomb per les instal·lacions. He observat que darrere del gol nord hi havia dues pistes de futbol sala. Acte seguit he parlat breument amb un company periodista que, molt amablement, m’ha explicat que, al no haver zona de premsa, en els dies de partit, tant amb públic com sense, et poses on pots: de peu darrere les grades, al gol nord recolzat sobre una barana, o buscant un seient lliure a la tribuna, única zona on t’hi pots assentar en el petit camp vallesà. Més tard m’he dirigit a la “meva” localitat al camp, on, tot esperant la represa de l’enfrontament, he estat mirant les fotografies realitzades en els primers quaranta-cinc minuts de partit.

La segona part comença amb intensitat per part dels verds, on el recent entrat Elhadji buscava retallar distàncies als pocs segons amb un xut que sortia per sobre del travesser. En aquest temps el Sant Andreu ha comptat amb poques ocasions, ja que s’han aplegat al darrere defensant el bon treball de la primera part. 

Els locals, ho intentaven a pilota parada amb una centrada de Javi López, on l’ha rematat Dani Martí, però sense efectivitat, ja que l’esfèrica ha sortit fora per poc ben poc. 

A falta de sis minuts pel final, el Cerdanyola, de la mà de Elhadji, trobava el fruit de totes les llavors plantades al llarg de la trobada: l’ex-jugador quadribarrat anotava aprofitant un rebuig dins l’àrea visitant. Tot i que els verds ho han intentat fins al final, el Sant Andreu ha acabat trencant la imbatibilitat dels vallesans. 

L’equip visitant ha sumat tres punts vitals que el col·loquen líder a la lliga amb vint punts, a dos del vençut Cerdanyola que baixa fins a la tercera posició a la taula classificatòria. La pròxima jornada arribarà després de Nadal, on esperem que els reis els hi regalin molta sort de cara a la resta de la temporada. 

A l’acabar el partit, he desmuntat la càmera, l’he guardat a la motxilla i després m’he aixecat, tot dirigint-me a la sortida de les instal·lacions, molt satisfet d’haver vist un gran joc, afligit per la falta d’ambient al camp, però feliç d’haver pogut tornar a trepitjar un camp de futbol bastants mesos després de fer-ho per última vegada al Municipal d’Olímpia. 

Visualment el futbol ha tornat al camps del país, però no ha tornat l’afició i el conseqüent ambient que tan especial el fa. El futbol sense afició, són puntades a una pilota.